La veritat és que ben poc sabem del mega-projecte del senyor Ibor a banda d'alló publicat a la premsa, però el que si sabem és el que n'hi ha allà on vol deixar "su firma" l'alcalde de Paiporta. Molts de vosaltres ja ho coneixeu, és l'altra banda de la via, per als que no ho conegueu o fa temps que no hi aneu, ací vos deixem un breu reportatge fotogràfic.
Comencem l'excursió al costat del cementiri, i l'ecoparc, allí una bonica alqueria i el motor de Sant Bernat ens donen la benvinguda. Junt a estos el camp d'experimentació agrícola depenent de l'ajuntament de Picanya i de l'Alqueria de Moret. Vicente Ibor no es cansa de dir en petit comité que el seu model de poble és com Picanya, fins i tot li ho diu al seu alcalde, sembla que ell mira als nostres veïns amb ulls diferents als nostres.
El camí no és fàcil s'ha de caminar la major part pels recs de les séquies, on fins i tot el que està cansat de xafar recs i guarets ha d'anar amb ull. Si agüaiteu amb perspicàcia podreu vore alguna llebre o conill que altre i, dir Ai va la llebre!
Per a ser un troç tan menut els conrreus varien molt, des de taronges i terra blanca per a collites, passant pel llaurador que es planta uns colps de faves i espinacs per a casa, s'emparra raïm o planta aromàtiques com el romaní. Açò no lleva que el conrreu majoritari siga de plantes de vivers hui mes rendibles que la agricultura clàsica.
Caminant pels recs, podreu observar la creativitat dels nostres avantpassats per a regar els camps amb sed d'aigua, a la foto superior podem obsevar la séquia amb la paleta oberta, quan es vol regar el camp que està a una altura superior, es tapa la paleta de ferro i l'aigua regolfa pujant de nivell, fins que entra a la sequieta superior.
Tot açò ho tenim al costat de casa, prop del campanar de sant Jordi. Vosaltres i els vostres fills encara ho podeu vore amb els vostres ulls.
Tot i açò, com podreu comprovar vosaltres mateixos, no es tracta de cap espai natural inigualable, però com a tota societat, allò que comença a ser escas, es torna preuat, i com podreu llegir al pròxim article que estem preparant, l'horta va a começar a ser un be escàs al nostre poble i a la nostra subcomarca.
De moment un avanç:
PGOU per a València Sud
PAI de Picanya
Nou Mil.leni
Sociópolis
2 comentaris:
Ibor diu que més enllà de les vies no hi ha "res". Amb aquest magnífic reportatge heu demostrat que si hi ha. Hi ha vida, hi ha esperança, hi ha futur.
El País Perplex, 30 anys després
Hi ha moltes coses que em comencen a desagradar de la política urbanística local del PP. Em pensava que no quedava res per destrossar i especular en el poble després de dècades bartolines de creixement urbanístic caòtic, però no; les rabosetes sempre troben on furgar... “Veges tu, darrere de les vies no hi havia res!” ha descobert el nou alcalde de Paiporta. I té raó, encara no hi ha res... urbanitzat.
Afirmacions, relliscades, clavades de pota, globus sonda... com la declaració de l’alcalde Ibor, que passa sense pena ni glòria pel nostre dia a dia, no deixa de posar en evidència que respirem un profund menyspreu social per les formes de vida tradicionals lligades a la terra. En el cap de molts, desgraciadament, un camp de tarongers, unes fanecades d’horta, uns vivers, un solar... encara estan per urbanitzar , com si la urbanització fóra l’únic far que pot guiar la política sobre el territori. Allò que no es cobreix de ciment i es transforma en carrers, clavegueres, semàfors o cotxes transitant pel mig... no és encara res. Encara està per ordenar. I ordenar és sinònim de construir.
Recorde una anotació aguda i sarcàstica de Josep Vicent Marqués, del seu llibre País Perplex a propòsit de l’Horta de València. En deia: «la simpàtica pervivència entre els edificis d’algunes parcel•les ubèrrimes [d’horta] dóna una nota de tipisme i evita a les autoritats la molesta tasca de disposar de zones verdes.» Doncs es va quedar curt. Curtíssim. A Paiporta ja ni això. Per una banda, durant dècades l’únic ordenament urbanístic del poble ha estat la construcció massiva de blocs d’edificis en carrers estrets i saturats al límit de les distàncies permeses. Els jardins planificats i els corredors verds són a Paiporta una quimera, i les places obertes ací i allà, “d’arquitectura dura”s’omplin de veïns i xiquets necessitats d’espais lliures. Però és que tot i ser Paiporta un municipi de l’Horta, l’actuació de PAI darrere PAI al poble s’ha anat menjat els camins, les alqueries, les séquies i els horts tradicionals. Ni això, ni la nota de tipisme ens han deixat per a respirar. I ara pretenen soterrar les vies, no per recuperar espai comunitari i enllaçar el poble amb la seua horta. No. Darrere l’anunci hi ha la set urbanística simbolitzada en els gratacels que s’anuncien des d’on es veurà Eivissa...! ¿Però és que ja tot val i ningú no pot parar el desficaci?
Publica un comentari a l'entrada